SESSIÓ 4 MEDI SOCIAL

La sessió d'avui ha servit per a fer la introducció a dos conceptes que són claus per al treball del coneixement del medi social: l'espai i el temps. Com a historiadora, molts cops m'he plantejat què era el temps, i com podem explicar el temps històric als infants, és per això que tenia moltes ganes de començar a veure maneres de fer-ho, la importància de certs conceptes i les possibilitats dels infants d'entendre'ls. M'ha semblat especialment interessant el moment en què la Pilar ens ha fet dibuixar com percebíem el temps històric. Hi ha hagut gent que ha dibuixat una línia, infinita. D'altra gent, ha fet un espiral. 

Darrere de com cadascú veu el temps, hi ha una mica la tradició cultural de referència- Així doncs, la tradició cristiana concep el temps com un fenòmen linial, amb un principi i un final, i una successió d'esdeveniments. Les cultures i filosofies orientals, en canvi, el perceben com quelcom cíclic, un espiral que períodicament passa per un punt molt proper on ha havia passat, i per tant es forma a partir de petits fenòmens que es van repetint. És curiós com, les persones que havien dibuixat el temps d'aquesta forma, després de sentir les explicacions s'hi han sentit molt identificades, ja que es consideren persones espirituals, amb preferència per les filosofies orientals, mentre que les altres potser són més materialistes, o no s'ho havien plantejat massa abans de fer el dibuix, i simplement s'havien deixat portar per la influència de la linialitat de les cronologies a les quals estem acostumats per l'escola.

La meva forma de veure el temps, però, ha estat diferent, ja que he combinat la linialitat amb l'espiral, fent un dibuix d'un tirabuixó:

Crec que ho he fet així perquè, com a historiadora, he tingut més possibilitats i formació per a reflexionar sobre què és el temps històric, i com funciona. Crec que si bé és linial, perquè va avançant, en algun moment va haver de començar (potser al Big Bang, però abans ja existia el temps...) també és circular, i és que hi ha moltes coses cícliques (les estacions, les vides) que, mirat a grans trets, es van repetint sempre. La pregunta que em planteja tot això és: com ens ho hem de fer les mestres per a respondre preguntes que ni tansols nosaltres sabem, ni podem trobar-hi resposta? Potser el més senzill és fer entendre als infants que ni ho sabem, ni ho podem saber tot...

SESSIÓ 4 MEDI NATURAL

Avui, enlloc de la sessió magistral que teníem programada, hem anat fins l'Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres per a assistir a una xerrada. La ponent era la Rosa Maria Tarín, i el tema de la seva xerrada ha estat com treballar la sostenibilitat a les escoles bressol. El tema, d'entrada, ha estat plantejat amb la curiosa forma d'anomenar-lo com "una història d'amor". Però a mesura que la ponent anava desenvolupant el tema, hem pogut veure com sí que hi havia un motiu per anomenar la xerrada d'aquesta manera, i és que realment, l'escola bressol és un lloc idoni per a poder-hi treballar l'educació per la sostenibilitat, ja sigui amb els propis infants, dins de l'escola com a equip educatiu, amb les famílies, o amb el barri.


Considero que és essencial comprendre que els infants, per petits que siguin, tenen la capacitat de comprendre el funcionament del nostre planeta, i que a més tenen una tendència innata a respectar-lo. És per això que nosaltres, com a mestres d'educació infantil, hem de ser capaces d'aprofitar aquesta situació i potenciar-la, afavorint el contacte dels infants amb el medi i fent-los partíceps de la seva conservació. És essencial que els infants vegin i percebin com a natural la forma de fer sostenible, i és per això que hi ha d'estar implicada tota la comunitat educativa: el centre, l'equip de mestres, els pares, el barri... només d'aquesta manera els infants podran arribar a comprendre com d'important és, i veient com els adults actuem tots a una comprendran que aquesta és la forma de fer socialment acceptada i ho voldran dur a terme.


La pregunta que m'he plantejat durant aquesta xerrada ha estat la següent: com podem fer-ho perquè allò que tan clar i assumit tenim a l'educació infantil, i que sembla ser que els infants tenen tan per la ma, tingui contïnuitat a la resta de l'escolarització, i ho tinguin en compte en la seva vida adulta? Massa sovint ens trobem que entre l'educació infantil i la resta d'etapes hi ha un abisme sovint insuperable, on aprenentatges que ja estaven fets es perden per manca d'ús, i crec que caldria una major comunicació i unitat d'acció per tal que el procés educatiu dels infants fos coherent en si mateix, i no fomentés pèrdues de capacitats com aquestes.

Per tal d'il·lustrar la xerrada d'avui he triat la fotografia de l'Escola Bressol Els Daus, a Cardedeu, ja que ens n'han parlat molt a classe. És una escola pionera no només en la seva metodologia de treball, sinó arquitectònicament. Està feta de forma que resulta absolutament sostenible; pels seus materials, per la seva orientació, l'energia amb la qual funciona... i considero que és un context excel·lent en el qual els infants poden començar a comprendre la importància de la sostenibilitat, ja que forma part estructural del medi en el qual aprenen.