SESSIÓ 3 MEDI NATURAL

La tercera sessió magistral de l'assignatura ha girat entorn a la sostenibilitat, com tractar-la a l'Escola Bressol, i la Carta de la Terra.

L'activitat que hem fet de pensar un desig per al planeta cadascú m'ha fet pensar bastant. En primer lloc m'he adonat que la majoria de nosaltres teníem desitjos poc elaborats, tots bastant iguals i una mica tòpics. No sé si això es deu a la falta d'esperança, al fet de ser una activitat de classe, o bé a la consciència de com de malament està la qüestió ara per ara, però m'ha desencantat una mica que tot un grup de futures mestres no tingués uns desitjos una mica més utòpics, però també més imaginatius. Tot i això, de la classe d'avui no em quedo només amb aquest mal regust, sinó que crec que n'he pogut extreure coses positives.

Realment, el canvi no només depen de si ensenyem o no als infants educació per a la sostenibilitat, és evident que el canvi ha de ser social. I que comença a la mateixa escola, però no només a l'aula com a part del currículum sinó de fet, amb l'actitud que el mateix centre i la comunitat educativa pren envers aquesta problemàtica. Així doncs, el canvi ha de ser realment profund, de forma que afecti no només al discurs sinó també a la manera de fer i a la pròpia organització interna del centre educatiu, i que aquest canvi arribi a tots els agents que formen part de la comunitat.

La pregunta que m'ha suggerit la sessió d'avui suposo que és la que està a la ment de qualsevol persona que treballa per un canvi "de xip", i és: tot això que fem, tot això que promovem, servirà realment d'alguna cosa? I crec que sí, que ha de servir necessàriament perquè el que sí que tinc clar és que si no hi fem res, si no intentem canviar la mentalitat de la majoria de la societat, ni educar els infants en una forma de viure més integrada i respectuosa amb el planeta que compartim amb la resta d'éssers vius, llavors sí que podrem estar segurs que la cosa està perduda.

Aquesta reflexió em porta a adjuntar un video d'Eduardo Galeano recitant un fragment del seu text "El derecho al delirio" al programa Singulars de TV3, on durant gairebé 5 minuts i mig fa una descripció del món

que ell somnia. És un text que a mi em fa plorar, perquè diu coses tan boniques i simples que sembla mentida que hàgin de ser utopies, però alhora queden encara tan lluny que semblen impossibles. Crec que tothom que aspiri a ser mestre i vulgui que els seus alumnes estimin el seu entorn hauria de veure aquest vídeo i espero que qualsevol d'ells quedaria igual de tocat que jo quan me'l miro.

SESSIÓ 3 MEDI SOCIAL

La classe d'avui ha girat entorn als contes, i a la seva importància a l'Educació Infantil. En aquesta tercera sessió magistral de l'assignatura hem pogut reflexionar sobre quina és la funció del conte, deixant de banda les que ja coneixíem a partir d'altres assignatures de didàctica de la llengua oral i escrita. I és que, com hem pogut veure avui, les narracions són un element d'una importància cabdal per tal d'estructurar el pensament, i nosaltres, com a mestres que serem, hi tindrem una responsabilitat immensa. És per això que cal que parem molta atenció als contes, perquè estan formats d'arguments que toquen alhora el cap i el cor dels infants: els infants aprenen quan som capaços de crear una connexió amb els seus sentits, alguna cosa que els toqui. I els contes són una molt bona manera de fer-ho, ja que amb ells s'hi poden sentir identificats, poden expressar sentiments que d'una altra manera potser no sabrien exterioritzar, entendre coses que els passen i comprendre que no estan sols i, així, racionalitzar les seves emocions...

Alhora, no cal oblidar una vessant fonamental dels contes: aquests són uns transmissors de valors de primer ordre. A través de les narracions, i sovint per repetició, els infants adopten els valors i les normes acceptades per la societat on estan creixent, aprenen el que és considerat com a bo i com a dolent, com comportar-se davant de determinades situacions, formes diverses d'interactuar amb les altres persones... i nosaltres, com a mestres, hem de ser molt i molt conscients dels valors que estem transmeten a través dels contes que expliquem, i fer-ne una selecció molt acurada per tal de garantir el màxim de qualitat en aquestes narracions. Així doncs, alhora que hem de mirar bé els valors que transmeten les narracions que oferim als infants, hem de saber també generar nosaltres contes amb valors concrets que ens interessi treballar i sobretot esdevenir exemples de l'aplicació d'aquests valors ja que, sinó, no tindrà cap sentit allò que estem intentant transmetre.

A partir d'aquí, se'm planteja una pregunta: com hem de treballar els contes tradicionals? Sovint, els valors que transmeten aquestes narracions són bastant anacrònics, i ens poden resultar contraproduents ja que transmeten desigualtats i estereotips de gènere, classisme, de vegades racisme,... tot i això, no són del tot condemnables, ja que molts d'ells treballen valors com ara la solidaritat, l'empatia, o l'esforç. Suposo que, poc o molt, la clau deu ser trobar la manera d'explicar les incongruències d'aquests contes als infants alhora que donar-los la possibilitat de conèixer-los, i de poder aprofitar el gran nombre de valors que sí que són positius i que transmeten als qui els escolten.

Finalment, per a il·lustrar aquesta reflexió, he triat aquesta imatge de la Caputxeta vermella, l'Àvia i el Llop, ja que trobo que simbolitzen bé això que deia, la modernitat d'un conte tradicional, o la capacitat d'explicar-lo des de i per als nostres temps.