Avui, enlloc de la sessió magistral que teníem programada, hem anat fins l'Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres per a assistir a una xerrada. La ponent era la Rosa Maria Tarín, i el tema de la seva xerrada ha estat com treballar la sostenibilitat a les escoles bressol. El tema, d'entrada, ha estat plantejat amb la curiosa forma d'anomenar-lo com "una història d'amor". Però a mesura que la ponent anava desenvolupant el tema, hem pogut veure com sí que hi havia un motiu per anomenar la xerrada d'aquesta manera, i és que realment, l'escola bressol és un lloc idoni per a poder-hi treballar l'educació per la sostenibilitat, ja sigui amb els propis infants, dins de l'escola com a equip educatiu, amb les famílies, o amb el barri.
Considero que és essencial comprendre que els infants, per petits que siguin, tenen la capacitat de comprendre el funcionament del nostre planeta, i que a més tenen una tendència innata a respectar-lo. És per això que nosaltres, com a mestres d'educació infantil, hem de ser capaces d'aprofitar aquesta situació i potenciar-la, afavorint el contacte dels infants amb el medi i fent-los partíceps de la seva conservació. És essencial que els infants vegin i percebin com a natural la forma de fer sostenible, i és per això que hi ha d'estar implicada tota la comunitat educativa: el centre, l'equip de mestres, els pares, el barri... només d'aquesta manera els infants podran arribar a comprendre com d'important és, i veient com els adults actuem tots a una comprendran que aquesta és la forma de fer socialment acceptada i ho voldran dur a terme.
La pregunta que m'he plantejat durant aquesta xerrada ha estat la següent: com podem fer-ho perquè allò que tan clar i assumit tenim a l'educació infantil, i que sembla ser que els infants tenen tan per la ma, tingui contïnuitat a la resta de l'escolarització, i ho tinguin en compte en la seva vida adulta? Massa sovint ens trobem que entre l'educació infantil i la resta d'etapes hi ha un abisme sovint insuperable, on aprenentatges que ja estaven fets es perden per manca d'ús, i crec que caldria una major comunicació i unitat d'acció per tal que el procés educatiu dels infants fos coherent en si mateix, i no fomentés pèrdues de capacitats com aquestes.
Per tal d'il·lustrar la xerrada d'avui he triat la fotografia de l'Escola Bressol Els Daus, a Cardedeu, ja que ens n'han parlat molt a classe. És una escola pionera no només en la seva metodologia de treball, sinó arquitectònicament. Està feta de forma que resulta absolutament sostenible; pels seus materials, per la seva orientació, l'energia amb la qual funciona... i considero que és un context excel·lent en el qual els infants poden començar a comprendre la importància de la sostenibilitat, ja que forma part estructural del medi en el qual aprenen.
Considero que és essencial comprendre que els infants, per petits que siguin, tenen la capacitat de comprendre el funcionament del nostre planeta, i que a més tenen una tendència innata a respectar-lo. És per això que nosaltres, com a mestres d'educació infantil, hem de ser capaces d'aprofitar aquesta situació i potenciar-la, afavorint el contacte dels infants amb el medi i fent-los partíceps de la seva conservació. És essencial que els infants vegin i percebin com a natural la forma de fer sostenible, i és per això que hi ha d'estar implicada tota la comunitat educativa: el centre, l'equip de mestres, els pares, el barri... només d'aquesta manera els infants podran arribar a comprendre com d'important és, i veient com els adults actuem tots a una comprendran que aquesta és la forma de fer socialment acceptada i ho voldran dur a terme.
La pregunta que m'he plantejat durant aquesta xerrada ha estat la següent: com podem fer-ho perquè allò que tan clar i assumit tenim a l'educació infantil, i que sembla ser que els infants tenen tan per la ma, tingui contïnuitat a la resta de l'escolarització, i ho tinguin en compte en la seva vida adulta? Massa sovint ens trobem que entre l'educació infantil i la resta d'etapes hi ha un abisme sovint insuperable, on aprenentatges que ja estaven fets es perden per manca d'ús, i crec que caldria una major comunicació i unitat d'acció per tal que el procés educatiu dels infants fos coherent en si mateix, i no fomentés pèrdues de capacitats com aquestes.
Per tal d'il·lustrar la xerrada d'avui he triat la fotografia de l'Escola Bressol Els Daus, a Cardedeu, ja que ens n'han parlat molt a classe. És una escola pionera no només en la seva metodologia de treball, sinó arquitectònicament. Està feta de forma que resulta absolutament sostenible; pels seus materials, per la seva orientació, l'energia amb la qual funciona... i considero que és un context excel·lent en el qual els infants poden començar a comprendre la importància de la sostenibilitat, ja que forma part estructural del medi en el qual aprenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada