La sessió d'avui ha servit per a fer la introducció a dos conceptes que són claus per al treball del coneixement del medi social: l'espai i el temps. Com a historiadora, molts cops m'he plantejat què era el temps, i com podem explicar el temps històric als infants, és per això que tenia moltes ganes de començar a veure maneres de fer-ho, la importància de certs conceptes i les possibilitats dels infants d'entendre'ls. M'ha semblat especialment interessant el moment en què la Pilar ens ha fet dibuixar com percebíem el temps històric. Hi ha hagut gent que ha dibuixat una línia, infinita. D'altra gent, ha fet un espiral.
Darrere de com cadascú veu el temps, hi ha una mica la tradició cultural de referència- Així doncs, la tradició cristiana concep el temps com un fenòmen linial, amb un principi i un final, i una successió d'esdeveniments. Les cultures i filosofies orientals, en canvi, el perceben com quelcom cíclic, un espiral que períodicament passa per un punt molt proper on ha havia passat, i per tant es forma a partir de petits fenòmens que es van repetint. És curiós com, les persones que havien dibuixat el temps d'aquesta forma, després de sentir les explicacions s'hi han sentit molt identificades, ja que es consideren persones espirituals, amb preferència per les filosofies orientals, mentre que les altres potser són més materialistes, o no s'ho havien plantejat massa abans de fer el dibuix, i simplement s'havien deixat portar per la influència de la linialitat de les cronologies a les quals estem acostumats per l'escola.
La meva forma de veure el temps, però, ha estat diferent, ja que he combinat la linialitat amb l'espiral, fent un dibuix d'un tirabuixó:
Crec que ho he fet així perquè, com a historiadora, he tingut més possibilitats i formació per a reflexionar sobre què és el temps històric, i com funciona. Crec que si bé és linial, perquè va avançant, en algun moment va haver de començar (potser al Big Bang, però abans ja existia el temps...) també és circular, i és que hi ha moltes coses cícliques (les estacions, les vides) que, mirat a grans trets, es van repetint sempre. La pregunta que em planteja tot això és: com ens ho hem de fer les mestres per a respondre preguntes que ni tansols nosaltres sabem, ni podem trobar-hi resposta? Potser el més senzill és fer entendre als infants que ni ho sabem, ni ho podem saber tot...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada