dissabte, 19 de desembre del 2009

Les wikis

Què és una wiki? Li preguntarem a la wiki més gran del món, la wikipèdia. Segons hi podem llegir, diu: "Un o una wiki (del hawaià wikiwiki, ràpid) és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida." (podeu llegir la resta de l'entrada aquí).

Quins avantatges pot tenir, doncs, aquest lloc web respecte d'altres? Pel que fa a nivell de TAC, considero que obre un ventall de possibilitats al treball en grup a distància. El fet que tothom (que estigui autoritzat) pugui accedir a modificar el document, i que la resta ho puguin veure pràcticament en temps real, agilitza en gran manera el procés d'elaboració de treballs en grup, deixant finalment obsoletes aquelles inacabables cadenes de correus electrònics on cadascú afegia la seva part en un document on, al final, sempre hi acabava faltant algun tros de feina que s'havia perdut pel camí.

Evidentment, com tot també té les seves coses dolentes; per exemple, en el cas de la wikipèdia, el fet que qualsevol persona que estigui registrada pugui tenir accés a modificar-ne el contingut, la converteix en una eina a voltes poc fiable, ja que sovint hi trobes informacions tendencioses, parcials o directament maniuplades. Per sort, com que és una eina col·laborativa, qualsevol persona que s'adoni d'un fet d'aquests, pot accedir a re-modificar l'article, o a millorar-lo, i si confiem en la "bondat" del wikipedista tipus, amb una mica de sort podrem dir que es tracta del millor, a part del major, recull d'informació hiperenllaçada de tota la xarxa.

dissabte, 12 de desembre del 2009

Una experiència educativa trencadora

En un reportatge que vaig veure per internet a partir de l'assignatura de Context social i gestió escolar, vaig conèixer el cas d'una escola bressol islandesa que duia a terme unes pràctiques educatives destinades a trencar amb els rols tradicionals de gènere de nens i nenes, que com ja sabem, no corresponen a tendències innates sexualment diferenciades, sinó a reproduccions de diferents models de socialització.

En aquesta escola, les mestres treballaven a estones amb tots els nens conjuntament, però d'altres estones els separaven entre nens i nenes. Era durant aquelles estones, que treballaven aspectes que normalment estan poc potenciats segons el sexe de la criatura; a les nenes les ensenyaven a ser valentes i sentir-se fortes, a perdre la por i ser atrevides; feien guerra de boles de neu i hi caminaven descalses, saltaven des de llocs relativament elevats (com una taula) sobre llits de matalassos, cantaven cançons on mostraven el seu geni... En canvi, als nens els ensenyaven a tenir cura els uns dels altres i a ser dolços. Cantaven cançons tranquiles i suaus, es feien massatges els uns als altres, eren carinyosos... i després conjuntament treballaven tots els valors, es comunicaven entre ells, i compartien les altres tasques, en igualtat absoluta.

Considero que és una pràctica molt interessant per dur a terme una educació veritablement no sexista, ja que primer trenques els rols preestablerts, i després generes una nova dinàmica on tots els nens i nenes són iguals, i no es discriminen els uns als altres per raons de sexe ni de gènere.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Reflexió inicial

En aquesta primera sessió s'ha posat de manifest la importància de les TIC avui dia en la nostra societat, sense oblidar que cada societat té unes condicions diferents, i que no podem extrapolar a partir de la nostra experiència concreta. Cada dia usem moltes TIC en tots els àmbits de la nostra vida: relacions interpersonals, estudis, feina, entreteniment... També cal destacar el fet que, en molt pocs anys, hem passat de viure en una societat on la informació circulava a una velocitat més lenta, a formar part d'un món on la velocitat és una característica i gairebé una exigència en qualsevol àmbit. Els nostres avis no tenien televisió, ni mòbil, ni ordinador, i malgrat això vivien el seu dia a dia perfectament. En canvi, a dia d'avui, a molts de nosaltres ens costaria concebre un sol dia sense tocar ni un ordinador, ni un telèfon mòbil, ni mirar la televisió, ni fer servir cap TIC.

És per això mateix que les TIC són importants, també aplicades a l'educació, és a dir, les TAC. En tant que l'educació ens prepara i ens adapta per a viure en la societat on ens desenvolupem, cal que els educadors i educadores tinguem un ampli coneixement de les TIC, també de les TAC, i la capacitat d'aprendre i adaptar-se a les novetats que puguin sorgir, per tal d'aprofitar al màxim els avenços tecnològics, i a la vegada brindar als nostres alumnes una formació útil per moure's en la societat de la qual formaran part.