La presentació d'aquesta assignatura m'ha servit per fer-me tot un seguit d'expectatives al respecte. Això no sé si és bo o és dolent, perquè si aquestes expectatives no s'arriben a acomplir, potser em sentiré una mica decepcionada... però m'agrada que ja el primer dia una assignatura em desperti interès i em remogui alguna cosa a dins.
La veritat és que m'ha semblat molt interessant el temari i la forma com es planteja, ja que aquesta és la meva segona titulació (la primera va ser Història), i des de primer que he tingut la idea d'intentar fer alguna cosa que combinés les meves dues branques acadèmiques. Amb la presentació del professor i de l'assignatura em vaig adonar que era possible, i em va despertar un interès cap a tirar-ho el màxim d'endavant possible.
M'ha resultat també molt interessant la reflexió col·lectiva que hem tingut sobre el fet d'amagar la realitat del món on viuen als infants, ja que jo penso que no s'ha de fer, sinó que simplement se'ls ha d'explicar les coses de forma que ells les entenguin, però sense mentir-los. Aquest fet m'ha portat a tenir discussions amb companyes d'estudis (quan estava treient-me el títol de monitora de lleure), i em va tranquil·litzar veure que, en general, a classe la gent ho veu de forma semblant a com ho veig jo.
Finalment, la necessitat d'experimentació, que els infants aprenguin les coses a partir d'experiències directes, m'ha recordat a una vinyeta del Francesco Tonucci (Frato), que he decidit que sigui la que il·lustri la meva reflexió sobre aquest primer dia.
