La segona sessió de l'assignatura ja ens l'hem agafada amb una mica més de confiança. L'expectativa del que hi podríem trobar ja estava més o menys satisfeta, i aquest estat de calma ens ha permès treballar d'una forma més relaxada.
La sessió ha girat entorn al fet que segons com presentis una activitat, els infants se la poden fer seva o no. Els diversos models educatius que hi ha ens ensenyen com, a partir de petites variacions, podem motivar o avorrir els nostres alumnes, amb uns objectius d'aprenentatge similars. L'anàlisi que hem fet d'una activitat extreta d'un llibre de text de parvulari m'ha fet pensar en com de vegades els adults ens entestem en posar-los les coses tan fàcils als infants que, en realitat, els estem tallant les ales, impedint que participin i siguin els protagonistes del seu propi aprenentatge, i per tant ni estan motivats per aprendre ni fan progressos realment importants, només observen com nosaltres manipulem els materials o els expliquem una cosa que ha de ser certa perquè tenim aquesta "autoritat"
Tot plegat m'ha suggerit la pregunta: per què els mestres de vegades necessitem ser el centre d'atenció, enlloc de deixar que els infants aprenguin per si mateixos? Si deixéssim que els infants decidissin què aprendre, com aprendre-ho i quan, possiblement aquests aprenentatges serien molt més significatius per a ells, i tot plegat tindria molt més de sentit que no pas ensenyar-los com fem una cosa nosaltres.
Per tal d'il·lustrar això, he trobat un vídeo sobre uns infants que experimenten amb glans, que és exactament el contrari del que proposava la pràctica que vam analitzar. És una forma diferent que els infants aprenguin sobre el medi natural, i crec que és una bona forma de fer-ho.
Clica aquí.
La sessió ha girat entorn al fet que segons com presentis una activitat, els infants se la poden fer seva o no. Els diversos models educatius que hi ha ens ensenyen com, a partir de petites variacions, podem motivar o avorrir els nostres alumnes, amb uns objectius d'aprenentatge similars. L'anàlisi que hem fet d'una activitat extreta d'un llibre de text de parvulari m'ha fet pensar en com de vegades els adults ens entestem en posar-los les coses tan fàcils als infants que, en realitat, els estem tallant les ales, impedint que participin i siguin els protagonistes del seu propi aprenentatge, i per tant ni estan motivats per aprendre ni fan progressos realment importants, només observen com nosaltres manipulem els materials o els expliquem una cosa que ha de ser certa perquè tenim aquesta "autoritat"
Tot plegat m'ha suggerit la pregunta: per què els mestres de vegades necessitem ser el centre d'atenció, enlloc de deixar que els infants aprenguin per si mateixos? Si deixéssim que els infants decidissin què aprendre, com aprendre-ho i quan, possiblement aquests aprenentatges serien molt més significatius per a ells, i tot plegat tindria molt més de sentit que no pas ensenyar-los com fem una cosa nosaltres.
Per tal d'il·lustrar això, he trobat un vídeo sobre uns infants que experimenten amb glans, que és exactament el contrari del que proposava la pràctica que vam analitzar. És una forma diferent que els infants aprenguin sobre el medi natural, i crec que és una bona forma de fer-ho.
Clica aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada