SESSIÓ 6 MEDI SOCIAL

La darrera entrada d'aquest bloc correspon a dues sessions de seminari que desenvoquen en una reflexió conjunta, sobre el temps i l'espai. 

El concepte més important que crec que s'ha de treballar des de l'assignatura de Coneixement del Medi és el de canvi. Amb el pas del temps, canvien les persones i les coses (temps històric i biològic), així com la fesonomia dels llocs que coneixem (canvi en l'espai), canviem nosaltres, aprenem, evolucionem, creixem... les coses abans no es feien com es fan ara, i cal ajudar els infants a adonar-se que ni tansols ells mateixos fan les coses igual sempre; abans anaven a quatre grapes, ara caminen, abans no se sabien cordar les sabates i ara sí, abans era fill únic i ara té un germanet... 

He trobat molt interessant l'aprofundiment que hem fet en els conceptes de temps i d'espai, així com de la relació que tenen aquests conceptes amb el Currículum (el contingut del qual, de vegades, s'ha de saber desxifrar...) i l'ampli ventall d'activitats i de possibilitats que tenim dins i fora de l'aula per tal de treballar-les. 

La visita que vam fer a Can Coll, per a mi, va significar una mena de revelació sobre com enfocar el treball de l'espai i el temps, i la feina posterior de posar-nos al lloc dels qui hi havien habitat i intentar explicar la seva vida, i com havien canviat les coses des de llavors és un molt bon punt de partida per tal de treballar aquests aspectes. Pel que fa als valors, l'altre pilar del coneixement del medi social, he pogut aprendre la importància d'assumir-los com a propis i posar-los a la pràctica si pretenem que els infants puguin prendre'ls com a un exemple a seguir i els tinguin com a referent, ja que nosaltres som bona part del seu referent a l'hora de fer-se grans.

La pregunta que m'ha generat tot això és: quan tingui un grup d'infants al davant, seré capaç de recordar tot això que he après i dur-ho a terme? Això ho sabré amb el temps...

Per tal d'il·lustrar aquesta darrera entrada, he triat una imatge de la masia de Can Coll, ja que va ser allà on van començar bona part dels aprenentatges que he fet en aquest bloc de l'assignatura.

SESSIÓ 5 MEDI NATURAL

A la sessió d'avui hem treballat entorn al Currículum del 2n cicle de l'EI, posant-lo en relació amb la gimkana que vam fer la setmana passada pels voltants de la Facultat de Ciències de l'Educació. Dins d'aquesta eina que és el currículum, hi ha l'area de descoberta de l'entorn, que és molt important per als nens del nostre cicle, ja que és en aquesta edat que aprenen a viure i habitar el món on seran la resta de la seva vida. Des d'aquest punt de vista, hem pogut analitzar les activitats que vam fer nosaltres, i dissenyar-ne de noves que es puguin adaptar a allò que ens demana el currículum per als infants d'aquest cicle.

Així doncs, a classe hem pogut veure com es relacionaven les activitats de la gimkana amb els següents objectius generals:

• Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma
• Aprendre a pensar i a comunicar
• Aprendre a descobrir i a tenir iniviativa
• Aprendre a conviure i habitar el món

 L'interacció entre l'infant i el seu entorn és essencial, totalment bàsica, i per tant és molt important que els infants tinguin uns espais d'interacció molt ben pensats i de qualitat. 

Hi ha moltes acitvitats que podem fer mitjançant l'experimentació amb la natura i l'entorn. Això fa que els infants construeixin els seus esquemes mentals i modifiquin els que ja tenien amb experiències pròpies i prèvies. Personalment, crec que és molt millor si són activitats a l'aire lliure, que són molt apropiades, però també dins de l'escola i l'aula poden ser molt enriquidores. 

La pregunta que m'ha plantejat aquesta sessió és: Tot i que el currículum és una bona eina, com ho hem de fer per innovar sense caure en la repetició i les activitats típiques, i que alhora s'adiguin al currículum? Partir dels interessos i les motivacions dels infants podria ser una molt bona clau per a intentar-ho.

Per tal d'il·lustrar la sessió d'avui, he triat una fotografia d'un hort escolar, on a més, podem veure com aquest tipus d'activitats ens poden servir per a treballar la sostenibilitat amb tots els agents educatius. En aquest cas, veiem un avi que ajuda els infants a treballar l'hortet de l'escola, i això fa que els infants ho percebin com una activitat interessant, útil i una experiència molt enriquidora.

SESSIÓ 5 MEDI SOCIAL

A la sessió d'avui hem continuat treballant sobre el tema del temps i de l'espai, aquest cop encarant les dues vessants d'una forma conjunta. Durant la classe d'avui hem pogut construir la teoria d'una forma conjunta entre les companyes de classe, cosa que considero que és molt enriquidora. Els principals punts que hem consensuat han estat aquests:

1. Hi ha diferents tipus de temps (històric, biològic, meteorològic...).
2. El coneixement del temps i l'espai ha de ser abordat d'una forma heurística, és a dir, com un camí obert amb diverses respostes correctes (cal que siguin científicament rigoroses però adaptades)
3. Cal que els infants visquin experiències que els facilitin entendre la diferència entre l'abans i l'ara, i el que porta implícit, és a dir, el concepte de canvi.
4. El temps és relatiu: els infants han de percebre les diferències entre la durada objectiva i perceptiva.
5. Importància d'identificar i qualificar els espais a partir dels conceptes oposats: gran-petit, aprop-lluny.

És molt important tenir clar tot això abans d'abordar el treball del temps i l'espai amb els infants. D'altra banda, cal tenir en compte que no només ho treballaran quan nosaltres ens ho proposem a l'aula, sinó que des del mateix moment que un infant surt de casa, i veu els carrers i el lloc on viu ja està fent geografia, i que des del moment en què explica què ha fet, o li expliquen que farà en un futur, ja està treballant el concepte de temps. Cal que siguem conscients, doncs, de totes les possibilitats i la funcionalitat que tenen realment aquests aprenentatges, ja que no aprofitar la quantitat de situacions de la vida real on hi entra en joc l'espai i el temps seria perdre una font amplíssima de possibilitats.

La pregunta que em formulo davant de la sessió d'avui és la següent: si un infant no sent cap interès pel coneixement de l'espai i el temps, com ho podem fer per a motivar-lo? Hi ha realment algun truc que faci que els agradi aprendre què va passar en el passat?

Això em suggereix penjar el vídeo promocional de l'ERA de Cádiz, sobre uns campaments on els infants tenen la possibilitat d'experimentar per si mateixos com era viure a la prehistòria. És molt important que els infants puguin viure en la seva pell aquest abans, comparar-lo amb l'ara i percebre el canvi, i també que els ho presentem d'una forma motivadora, com ara el vídeo, que ho presenta com una gran aventura.

SESSIÓ 4 MEDI SOCIAL

La sessió d'avui ha servit per a fer la introducció a dos conceptes que són claus per al treball del coneixement del medi social: l'espai i el temps. Com a historiadora, molts cops m'he plantejat què era el temps, i com podem explicar el temps històric als infants, és per això que tenia moltes ganes de començar a veure maneres de fer-ho, la importància de certs conceptes i les possibilitats dels infants d'entendre'ls. M'ha semblat especialment interessant el moment en què la Pilar ens ha fet dibuixar com percebíem el temps històric. Hi ha hagut gent que ha dibuixat una línia, infinita. D'altra gent, ha fet un espiral. 

Darrere de com cadascú veu el temps, hi ha una mica la tradició cultural de referència- Així doncs, la tradició cristiana concep el temps com un fenòmen linial, amb un principi i un final, i una successió d'esdeveniments. Les cultures i filosofies orientals, en canvi, el perceben com quelcom cíclic, un espiral que períodicament passa per un punt molt proper on ha havia passat, i per tant es forma a partir de petits fenòmens que es van repetint. És curiós com, les persones que havien dibuixat el temps d'aquesta forma, després de sentir les explicacions s'hi han sentit molt identificades, ja que es consideren persones espirituals, amb preferència per les filosofies orientals, mentre que les altres potser són més materialistes, o no s'ho havien plantejat massa abans de fer el dibuix, i simplement s'havien deixat portar per la influència de la linialitat de les cronologies a les quals estem acostumats per l'escola.

La meva forma de veure el temps, però, ha estat diferent, ja que he combinat la linialitat amb l'espiral, fent un dibuix d'un tirabuixó:

Crec que ho he fet així perquè, com a historiadora, he tingut més possibilitats i formació per a reflexionar sobre què és el temps històric, i com funciona. Crec que si bé és linial, perquè va avançant, en algun moment va haver de començar (potser al Big Bang, però abans ja existia el temps...) també és circular, i és que hi ha moltes coses cícliques (les estacions, les vides) que, mirat a grans trets, es van repetint sempre. La pregunta que em planteja tot això és: com ens ho hem de fer les mestres per a respondre preguntes que ni tansols nosaltres sabem, ni podem trobar-hi resposta? Potser el més senzill és fer entendre als infants que ni ho sabem, ni ho podem saber tot...

SESSIÓ 4 MEDI NATURAL

Avui, enlloc de la sessió magistral que teníem programada, hem anat fins l'Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres per a assistir a una xerrada. La ponent era la Rosa Maria Tarín, i el tema de la seva xerrada ha estat com treballar la sostenibilitat a les escoles bressol. El tema, d'entrada, ha estat plantejat amb la curiosa forma d'anomenar-lo com "una història d'amor". Però a mesura que la ponent anava desenvolupant el tema, hem pogut veure com sí que hi havia un motiu per anomenar la xerrada d'aquesta manera, i és que realment, l'escola bressol és un lloc idoni per a poder-hi treballar l'educació per la sostenibilitat, ja sigui amb els propis infants, dins de l'escola com a equip educatiu, amb les famílies, o amb el barri.


Considero que és essencial comprendre que els infants, per petits que siguin, tenen la capacitat de comprendre el funcionament del nostre planeta, i que a més tenen una tendència innata a respectar-lo. És per això que nosaltres, com a mestres d'educació infantil, hem de ser capaces d'aprofitar aquesta situació i potenciar-la, afavorint el contacte dels infants amb el medi i fent-los partíceps de la seva conservació. És essencial que els infants vegin i percebin com a natural la forma de fer sostenible, i és per això que hi ha d'estar implicada tota la comunitat educativa: el centre, l'equip de mestres, els pares, el barri... només d'aquesta manera els infants podran arribar a comprendre com d'important és, i veient com els adults actuem tots a una comprendran que aquesta és la forma de fer socialment acceptada i ho voldran dur a terme.


La pregunta que m'he plantejat durant aquesta xerrada ha estat la següent: com podem fer-ho perquè allò que tan clar i assumit tenim a l'educació infantil, i que sembla ser que els infants tenen tan per la ma, tingui contïnuitat a la resta de l'escolarització, i ho tinguin en compte en la seva vida adulta? Massa sovint ens trobem que entre l'educació infantil i la resta d'etapes hi ha un abisme sovint insuperable, on aprenentatges que ja estaven fets es perden per manca d'ús, i crec que caldria una major comunicació i unitat d'acció per tal que el procés educatiu dels infants fos coherent en si mateix, i no fomentés pèrdues de capacitats com aquestes.

Per tal d'il·lustrar la xerrada d'avui he triat la fotografia de l'Escola Bressol Els Daus, a Cardedeu, ja que ens n'han parlat molt a classe. És una escola pionera no només en la seva metodologia de treball, sinó arquitectònicament. Està feta de forma que resulta absolutament sostenible; pels seus materials, per la seva orientació, l'energia amb la qual funciona... i considero que és un context excel·lent en el qual els infants poden començar a comprendre la importància de la sostenibilitat, ja que forma part estructural del medi en el qual aprenen.

SESSIÓ 3 MEDI NATURAL

La tercera sessió magistral de l'assignatura ha girat entorn a la sostenibilitat, com tractar-la a l'Escola Bressol, i la Carta de la Terra.

L'activitat que hem fet de pensar un desig per al planeta cadascú m'ha fet pensar bastant. En primer lloc m'he adonat que la majoria de nosaltres teníem desitjos poc elaborats, tots bastant iguals i una mica tòpics. No sé si això es deu a la falta d'esperança, al fet de ser una activitat de classe, o bé a la consciència de com de malament està la qüestió ara per ara, però m'ha desencantat una mica que tot un grup de futures mestres no tingués uns desitjos una mica més utòpics, però també més imaginatius. Tot i això, de la classe d'avui no em quedo només amb aquest mal regust, sinó que crec que n'he pogut extreure coses positives.

Realment, el canvi no només depen de si ensenyem o no als infants educació per a la sostenibilitat, és evident que el canvi ha de ser social. I que comença a la mateixa escola, però no només a l'aula com a part del currículum sinó de fet, amb l'actitud que el mateix centre i la comunitat educativa pren envers aquesta problemàtica. Així doncs, el canvi ha de ser realment profund, de forma que afecti no només al discurs sinó també a la manera de fer i a la pròpia organització interna del centre educatiu, i que aquest canvi arribi a tots els agents que formen part de la comunitat.

La pregunta que m'ha suggerit la sessió d'avui suposo que és la que està a la ment de qualsevol persona que treballa per un canvi "de xip", i és: tot això que fem, tot això que promovem, servirà realment d'alguna cosa? I crec que sí, que ha de servir necessàriament perquè el que sí que tinc clar és que si no hi fem res, si no intentem canviar la mentalitat de la majoria de la societat, ni educar els infants en una forma de viure més integrada i respectuosa amb el planeta que compartim amb la resta d'éssers vius, llavors sí que podrem estar segurs que la cosa està perduda.

Aquesta reflexió em porta a adjuntar un video d'Eduardo Galeano recitant un fragment del seu text "El derecho al delirio" al programa Singulars de TV3, on durant gairebé 5 minuts i mig fa una descripció del món

que ell somnia. És un text que a mi em fa plorar, perquè diu coses tan boniques i simples que sembla mentida que hàgin de ser utopies, però alhora queden encara tan lluny que semblen impossibles. Crec que tothom que aspiri a ser mestre i vulgui que els seus alumnes estimin el seu entorn hauria de veure aquest vídeo i espero que qualsevol d'ells quedaria igual de tocat que jo quan me'l miro.

SESSIÓ 3 MEDI SOCIAL

La classe d'avui ha girat entorn als contes, i a la seva importància a l'Educació Infantil. En aquesta tercera sessió magistral de l'assignatura hem pogut reflexionar sobre quina és la funció del conte, deixant de banda les que ja coneixíem a partir d'altres assignatures de didàctica de la llengua oral i escrita. I és que, com hem pogut veure avui, les narracions són un element d'una importància cabdal per tal d'estructurar el pensament, i nosaltres, com a mestres que serem, hi tindrem una responsabilitat immensa. És per això que cal que parem molta atenció als contes, perquè estan formats d'arguments que toquen alhora el cap i el cor dels infants: els infants aprenen quan som capaços de crear una connexió amb els seus sentits, alguna cosa que els toqui. I els contes són una molt bona manera de fer-ho, ja que amb ells s'hi poden sentir identificats, poden expressar sentiments que d'una altra manera potser no sabrien exterioritzar, entendre coses que els passen i comprendre que no estan sols i, així, racionalitzar les seves emocions...

Alhora, no cal oblidar una vessant fonamental dels contes: aquests són uns transmissors de valors de primer ordre. A través de les narracions, i sovint per repetició, els infants adopten els valors i les normes acceptades per la societat on estan creixent, aprenen el que és considerat com a bo i com a dolent, com comportar-se davant de determinades situacions, formes diverses d'interactuar amb les altres persones... i nosaltres, com a mestres, hem de ser molt i molt conscients dels valors que estem transmeten a través dels contes que expliquem, i fer-ne una selecció molt acurada per tal de garantir el màxim de qualitat en aquestes narracions. Així doncs, alhora que hem de mirar bé els valors que transmeten les narracions que oferim als infants, hem de saber també generar nosaltres contes amb valors concrets que ens interessi treballar i sobretot esdevenir exemples de l'aplicació d'aquests valors ja que, sinó, no tindrà cap sentit allò que estem intentant transmetre.

A partir d'aquí, se'm planteja una pregunta: com hem de treballar els contes tradicionals? Sovint, els valors que transmeten aquestes narracions són bastant anacrònics, i ens poden resultar contraproduents ja que transmeten desigualtats i estereotips de gènere, classisme, de vegades racisme,... tot i això, no són del tot condemnables, ja que molts d'ells treballen valors com ara la solidaritat, l'empatia, o l'esforç. Suposo que, poc o molt, la clau deu ser trobar la manera d'explicar les incongruències d'aquests contes als infants alhora que donar-los la possibilitat de conèixer-los, i de poder aprofitar el gran nombre de valors que sí que són positius i que transmeten als qui els escolten.

Finalment, per a il·lustrar aquesta reflexió, he triat aquesta imatge de la Caputxeta vermella, l'Àvia i el Llop, ja que trobo que simbolitzen bé això que deia, la modernitat d'un conte tradicional, o la capacitat d'explicar-lo des de i per als nostres temps.

SESSIÓ 2 MEDI SOCIAL

Aquesta ha estat la segona sessió magistral de l'assignatura, que en principi hauria d'haver servit per agafar-li una mica la dinàmica al professor i al temari, però ha començat a contra-peu, i és que ens han comunicat que seria la segona i última que faríem amb l'Antoni Bardavio. Hi ha hagut un sentiment generalitzat de desànim, perquè havia sabut connectar amb nosaltres amb molt poca estona compartida, i és que es fa difícil tornar a començar quan ja t'estas acostumant a la manera de fer d'una assignatura. Però tot i això, la sessió ha transcorregut amb una serenitat gens empeltada de comiat i ha estat certament enriquidora.

De la sessió d'avui em quedo amb la col·laboració entre companys i companyes de classe, i amb la construcció col·lectiva que hem fet de coneixement, talment com es demana que facin els infants quan es treballa per projectes. Tenint en compte la situació de la qual partíem, i és que tot el que havíem fet sobre didàctica del coneixement del medi social eren dues hores la setmana anterior, m'ha sorprès molt positivament totes les idees que han arribat a sortir de forma col·lectiva, en forma de màximes, o més aviat de capacitats que crèiem que hauria de contenir el currículum pel que fa a les ciències socials. Penso que jo sola potser n'hauria pogut pensar bastantes de les

que han sortit a classe, però si no hagués estat per les aportacions dels meus companys i companyes, el meu coneixement s'hauria quedat coix. I m'agrada pensar que, d'alguna manera, gràcies a les meves aportacions hi ha alguna persona que també s'ha enriquit una miqueta com ho he fet jo!

La pregunta que m'ha suggerit aquesta sessió és: si està comprovat que en grup funcionem millor, per què ens entestem en mantenir aquesta societat tan individualista? Aquesta pregunta m'ha fet pensar en una anècdota que ens va explicar un professor de filosofia ja fa molts anys, a l'institut. Deia que una vegada, a Mèxic, unes persones van voler anar a examinar la gent de les comunitats indígenes de Chiapas per tal de don

ar-los una mena de graduat escolar. Quan els van repartir els exàmens, aquests es van posar en grup a discutir sobre quina podia ser la millor resposta a cada pregunta, i els examinadors, escandalitzats, els van dir que com se'ls acudia copiar, que eren uns tramposos, i els van obligar a separar-se. La reflexió que els indígenes van fer sobre aquest fet va ser molt senzilla: nosaltres sempre ho resolem tot en grup perquè 15 cervells sempre pensen millor que un, quin sentit té voler-ho arreglar tot un home sol?

I com a il·lustració de la meva reflexió d'avui, una imatge que parla de la diversitat del món, però ja no només de la diversitat de persones sinó de punts de vista, de formes de fer les coses, i la veritat (que

de vegades no es veu tan clarament) que la nostra manera de fer les coses no té per què ser la millor, i que necessitem un món on hi càpiguen molts móns.

SESSIÓ 2 MEDI NATURAL

La segona sessió de l'assignatura ja ens l'hem agafada amb una mica més de confiança. L'expectativa del que hi podríem trobar ja estava més o menys satisfeta, i aquest estat de calma ens ha permès treballar d'una forma més relaxada.

La sessió ha girat entorn al fet que segons com presentis una activitat, els infants se la poden fer seva o no. Els diversos models educatius que hi ha ens ensenyen com, a partir de petites variacions, podem motivar o avorrir els nostres alumnes, amb uns objectius d'aprenentatge similars. L'anàlisi que hem fet d'una activitat extreta d'un llibre de text de parvulari m'ha fet pensar en com de vegades els adults ens entestem en posar-los les coses tan fàcils als infants que, en realitat, els estem tallant les ales, impedint que participin i siguin els protagonistes del seu propi aprenentatge, i per tant ni estan motivats per aprendre ni fan progressos realment importants, només observen com nosaltres manipulem els materials o els expliquem una cosa que ha de ser certa perquè tenim aquesta "autoritat"

Tot plegat m'ha suggerit la pregunta: per què els mestres de vegades necessitem ser el centre d'atenció, enlloc de deixar que els infants aprenguin per si mateixos? Si deixéssim que els infants decidissin què aprendre, com aprendre-ho i quan, possiblement aquests aprenentatges serien molt més significatius per a ells, i tot plegat tindria molt més de sentit que no pas ensenyar-los com fem una cosa nosaltres.

Per tal d'il·lustrar això, he trobat un vídeo sobre uns infants que experimenten amb glans, que és exactament el contrari del que proposava la pràctica que vam analitzar. És una forma diferent que els infants aprenguin sobre el medi natural, i crec que és una bona forma de fer-ho.

Clica aquí.

SESSIÓ 1 MEDI SOCIAL - REFLEXIÓ SOBRE LA PRESENTACIÓ

La presentació d'aquesta assignatura m'ha servit per fer-me tot un seguit d'expectatives al respecte. Això no sé si és bo o és dolent, perquè si aquestes expectatives no s'arriben a acomplir, potser em sentiré una mica decepcionada... però m'agrada que ja el primer dia una assignatura em desperti interès i em remogui alguna cosa a dins.

La veritat és que m'ha semblat molt interessant el temari i la forma com es planteja, ja que aquesta és la meva segona titulació (la primera va ser Història), i des de primer que he tingut la idea d'intentar fer alguna cosa que combinés les meves dues branques acadèmiques. Amb la presentació del professor i de l'assignatura em vaig adonar que era possible, i em va despertar un interès cap a tirar-ho el màxim d'endavant possible.

M'ha resultat també molt interessant la reflexió col·lectiva que hem tingut sobre el fet d'amagar la realitat del món on viuen als infants, ja que jo penso que no s'ha de fer, sinó que simplement se'ls ha d'explicar les coses de forma que ells les entenguin, però sense mentir-los. Aquest fet m'ha portat a tenir discussions amb companyes d'estudis (quan estava treient-me el títol de monitora de lleure), i em va tranquil·litzar veure que, en general, a classe la gent ho veu de forma semblant a com ho veig jo.

Finalment, la necessitat d'experimentació, que els infants aprenguin les coses a partir d'experiències directes, m'ha recordat a una vinyeta del Francesco Tonucci (Frato), que he decidit que sigui la que il·lustri la meva reflexió sobre aquest primer dia.

SESSIÓ 1 MEDI NATURAL

La primera sessió sempre és complicada, perquè els alumnes venim amb unes expectatives fetes sobre com serà l'assignatura, coses que sabem o hem sentit del professor/a, les nostres experiències prèvies amb aquella matèria... per això per a un/a mestre/a el primer dia és clau. És el dia en que es perceben sensacions, es generen connexions... i començar de forma dinàmica és una bona forma de trencar el gel. La reflexió sobre què crèiem més important i el fet de formalitzar-ho en uns murals ens ha permès visualitzar de quin peu podíem coixejar més com a mestres, i és que el requadre que ha quedat més buit és el de la comunicació. Per això la sessió d'avui m'ha generat aquesta pregunta: ens falta aprendre a comunicar, i aprendre a ajudar els infants a comunicar-se? Per què tenim tantes dificultats en aquest àmbit? És possible que hi hàgim de treballar bastant per compensar aquesta mancança que, segurament, arrosseguem des de la nostra pròpia etapa d'educació infantil, ho haurem d'aprofundir.
Per a il·lustrar-ho, he triat la imatge dels tres micos que un no hi veu, un no hi sent i un no parla, per tal de simbolitzar aquesta incapacitat que arrosseguem de comunicar els nostres aprenentatges de forma adequada, però també per fer entendre que en realitat, qui s'està tapant els ulls a l'entorn, la boca a parlar i les orelles a sentir no deixem de ser nosaltres mateixos, i per tant som qui com a mestres tenim la clau per a desfer aquesta dinàmica.