SESSIÓ 1 MEDI NATURAL

La primera sessió sempre és complicada, perquè els alumnes venim amb unes expectatives fetes sobre com serà l'assignatura, coses que sabem o hem sentit del professor/a, les nostres experiències prèvies amb aquella matèria... per això per a un/a mestre/a el primer dia és clau. És el dia en que es perceben sensacions, es generen connexions... i començar de forma dinàmica és una bona forma de trencar el gel. La reflexió sobre què crèiem més important i el fet de formalitzar-ho en uns murals ens ha permès visualitzar de quin peu podíem coixejar més com a mestres, i és que el requadre que ha quedat més buit és el de la comunicació. Per això la sessió d'avui m'ha generat aquesta pregunta: ens falta aprendre a comunicar, i aprendre a ajudar els infants a comunicar-se? Per què tenim tantes dificultats en aquest àmbit? És possible que hi hàgim de treballar bastant per compensar aquesta mancança que, segurament, arrosseguem des de la nostra pròpia etapa d'educació infantil, ho haurem d'aprofundir.
Per a il·lustrar-ho, he triat la imatge dels tres micos que un no hi veu, un no hi sent i un no parla, per tal de simbolitzar aquesta incapacitat que arrosseguem de comunicar els nostres aprenentatges de forma adequada, però també per fer entendre que en realitat, qui s'està tapant els ulls a l'entorn, la boca a parlar i les orelles a sentir no deixem de ser nosaltres mateixos, i per tant som qui com a mestres tenim la clau per a desfer aquesta dinàmica.