La classe d'avui ha girat entorn als contes, i a la seva importància a l'Educació Infantil. En aquesta tercera sessió magistral de l'assignatura hem pogut reflexionar sobre quina és la funció del conte, deixant de banda les que ja coneixíem a partir d'altres assignatures de didàctica de la llengua oral i escrita. I és que, com hem pogut veure avui, les narracions són un element d'una importància cabdal per tal d'estructurar el pensament, i nosaltres, com a mestres que serem, hi tindrem una responsabilitat immensa. És per això que cal que parem molta atenció als contes, perquè estan formats d'arguments que toquen alhora el cap i el cor dels infants: els infants aprenen quan som capaços de crear una connexió amb els seus sentits, alguna cosa que els toqui. I els contes són una molt bona manera de fer-ho, ja que amb ells s'hi poden sentir identificats, poden expressar sentiments que d'una altra manera potser no sabrien exterioritzar, entendre coses que els passen i comprendre que no estan sols i, així, racionalitzar les seves emocions...
Alhora, no cal oblidar una vessant fonamental dels contes: aquests són uns transmissors de valors de primer ordre. A través de les narracions, i sovint per repetició, els infants adopten els valors i les normes acceptades per la societat on estan creixent, aprenen el que és considerat com a bo i com a dolent, com comportar-se davant de determinades situacions, formes diverses d'interactuar amb les altres persones... i nosaltres, com a mestres, hem de ser molt i molt conscients dels valors que estem transmeten a través dels contes que expliquem, i fer-ne una selecció molt acurada per tal de garantir el màxim de qualitat en aquestes narracions. Així doncs, alhora que hem de mirar bé els valors que transmeten les narracions que oferim als infants, hem de saber també generar nosaltres contes amb valors concrets que ens interessi treballar i sobretot esdevenir exemples de l'aplicació d'aquests valors ja que, sinó, no tindrà cap sentit allò que estem intentant transmetre.
A partir d'aquí, se'm planteja una pregunta: com hem de treballar els contes tradicionals? Sovint, els valors que transmeten aquestes narracions són bastant anacrònics, i ens poden resultar contraproduents ja que transmeten desigualtats i estereotips de gènere, classisme, de vegades racisme,... tot i això, no són del tot condemnables, ja que molts d'ells treballen valors com ara la solidaritat, l'empatia, o l'esforç. Suposo que, poc o molt, la clau deu ser trobar la manera d'explicar les incongruències d'aquests contes als infants alhora que donar-los la possibilitat de conèixer-los, i de poder aprofitar el gran nombre de valors que sí que són positius i que transmeten als qui els escolten.
Finalment, per a il·lustrar aquesta reflexió, he triat aquesta imatge de la Caputxeta vermella, l'Àvia i el Llop, ja que trobo que simbolitzen bé això que deia, la modernitat d'un conte tradicional, o la capacitat d'explicar-lo des de i per als nostres temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada